Història

La llegenda situa el descobriment de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat cap a l’any 880. Va ser llavors quan va començar el culte a la Moreneta, que es va materialitzar en quatre primeres ermites al segle IX: Santa Maria, Sant Aciscle, Sant Pere i Sant Martí. Tanmateix, l’origen del monestir és incert: se sap que cap a l’any 1011 un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per fer-se càrrec del monestir de Santa Cecília, quedant així el cenobi sota les ordres de l’abat Oliba de Ripoll. Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació, i per això Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria en el lloc on hi havia una antiga ermita del mateix nom (1025). A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre de l’abat de Ripoll. Aquesta ermita s’havia convertit en la més important de totes les que existien a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s’hi venerava des del 880.

El monestir es va convertir aviat en santuari; aquest fet va comportar un augment dels donatius i les almes rebudes, i va permetre un creixement constant tant del recinte religiós com de la influència al territori. Entre els segles XII i XIII es va construir l’església romànica, i d’aquesta època procedeix la talla de la Mare de Déu que es venera actualment. A finals del segle XII, l’abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos fins a 12, mínim requerit perquè es considerés abatía. El segle següent va ser l’inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Aquesta independència no va arribar fins al 10 de març de 1410 i va ser concedida pel papa Benet XIII. El 1476 es va construir el claustre gòtic.

L’any 1493 el rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir 14 monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d’aquesta ciutat castellana. Durant els segles següents es van succeir els abats tant de la Corona d’Aragó com d’altres zones d’Espanya. Aquest mateix any de 1493, el frare mínim Bernat Boïl, abans ermità de Montserrat, va acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, fet que va propiciar l’expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent, fet plasmat en el nom donat a una de les illes Antilles: Montserrat. El 1592 va ser consagrada l’actual església.

El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: a principis de segle va ser cremat dues vegades per les tropes napoleòniques, el 1811 i el 1812. El monestir va ser saquejat i incendiat, i es van perdre molts dels seus tresors. A mitjan segle, el 1835, l’abadia va patir l’exclaustració a causa de la desamortització de Mendizábal. L’exclaustració va durar poc, i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregació de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat es va tornar a convertir en independent. Tot el monestir va haver de ser restaurat, ja que els incendis, saquejos i exclaustracions van deixar en peu poc més que les parets. El 1880 es va celebrar el mil·lenari de Montserrat, i l’11 de setembre de 1881, coincidint amb la festa nacional catalana, el papa Lleó XIII va proclamar la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya, assenyalant el 27 d’abril com a data de commemoració pròpia. En fa testimoni el baix relleu i la inscripció situats a la façana principal de l’església.

Durant la Guerra Civil Espanyola el monestir va tornar a ser tancat i va passar a dependre de la Generalitat de Catalunya, presidida per Lluís Companys. Entre germans i sacerdots, un total de 23 religiosos de l’Abadia van ser martiritzats en els tres anys que va durar la persecució religiosa. El 1947 es va celebrar la cerimònia d’entronització de la Mare de Déu. El 1958 es va consagrar l’altar major de la basílica, i el 1968 es va finalitzar la nova façana del monestir.

En els últims anys de la dictadura franquista el monestir es va convertir en un símbol de la identitat catalana i del sentiment catalanista, i es van produir nombrosos actes en contra del règim, destacant l’encerclament l’any 1970 de 300 intel·lectuals en reivindicació dels drets humans i en protesta pel procés de Burgos. En la democràcia, Montserrat ha seguit sent l’epicentre de la religiositat catalana. El 1982 el papa Joan Pau II va visitar Montserrat.

Des de finals del segle XIX el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer i, avui dia, conté una de les millors biblioteques d’Espanya. La comunitat actual està formada per uns 80 monjos, fet que la converteix en un dels cenobis més importants del món. A més, al monestir resideixen els nens que formen part de l’Escolania de Montserrat, considerada l’escola de cant més antiga d’Occident, ja que va ser fundada al segle XIII.

Montestir de Montserrat

Rutes relacionades

Slow trips

Llicència oficial

Guies nadius

Contacta amb nosaltres

A punt per a la teva propera experiència a Girona?