L’estructura bàsica de l’edifici actual, documentat des del segle XI, consta de tres plantes articulades al voltant d’un pati alt i estret, i es situa en el període de màxim esplendor de la baronia de Púbol: la segona meitat del segle XIV i principis del XV.

Quan Dalí el va adquirir, el 1969, el Castell estava molt deteriorat, amb teulades enfonsades, grans esquerdes i un jardí en estat semisalvatge. Tot i això, tot plegat conferia al conjunt una atmosfera romàntica que va ser precisament el que el matrimoni Dalí va valorar i va intentar mantenir en la restauració. Així, es va consolidar l’aspecte ruïnós exterior sense amagar les cicatrius provocades pel pas del temps. Salvador Dalí va utilitzar amb gran intel·ligència les parets i les cobertes semiderruïdes per crear espais insospitats i de dimensions molt contrastades; en el disseny de la decoració interior va recórrer a representacions pictòriques als murs, falses arquitectures, barroquisme tèxtil, antiguitats, simbologia d’aire romàntic... El resultat és un lloc tancat i ple de misteri, privat, austere i sobri, que acull espais de gran bellesa, com l’antiga cuina reconvertida en sala de bany o el Saló del Piano.

Dalí menciona el Castell en la seva obra escrita. Resulta interessant comprovar com, en el seu llibre Confessions inconfessables (1973), el presenta com una continuació de Portlligat —a través de la Sala Rodona o Oval, el lloc reservat a la Gala—, concebut com un espai destinat a la seva dama i a un ideal amorós. Aquesta associació es posa clarament de manifest en el següent paràgraf:

«Tot celebra el culte a Gala, fins i tot l’habitació rodona, d’eco perfecte, que corona el conjunt de l’edificació i que és com una cúpula d’aquesta catedral galàctica; i quan passejo per aquesta casa, em miro i veig la meva concentricitat. M’agrada el seu rigor morisc. Em faltava oferir a la Gala un estoig més solemnement digne del nostre amor. Per això li vaig regalar una mansió edificada sobre les restes d’un castell del segle XII, a La Bisbal, l’antic castell de Púbol, on ella reina com a sobirana absoluta, fins al punt que jo no la visito si no és amb una invitació escrita de la seva mà. M’he contentat a decorar els seus sostres perquè, en aixecar els ulls, sempre em trobi al seu cel».

El Castell de Púbol representa, doncs, un lloc molt significatiu en la creació daliniana: una prolongació de Portlligat dotada de personalitat pròpia. És el regal de Dalí a Gala, la seva dama, a qui rendeix vassallatge, i un recinte al qual no pot accedir sense el seu permís escrit. En aquest sentit, resulta il·lustratiu el text manuscrit de Dalí «Le château de Gala, la Gala du château», en el llibre de Jean-Charles Pichon L’homme et les dieux.

També en un escrit autògraf es refereix a Gala i al Castell:

«Et regalo un castell gòtic, Gala.
Accepto amb una condició, que
només vinguis a visitar-me al Castell amb
invitació. Accepto, ja que accepto en
principi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l’amor cortès».

Castell Gala Dalí a Púbol

Rutas relacionadas

Slow trips

Licencia oficial

Guías nativos

Contacta con nosotros

¿Listo para tu próxima experiencia en Girona?