GAUDÍ: 1914-1926

Des de 1914, Gaudí es dedica exclusivament a construir el Temple Expiatori de la Sagrada Família, cosa que explica que no hi hagi altres treballs importants seus en els darrers anys de la seva vida. S’hi implica tant, que en els últims mesos arriba a residir al costat del seu obrador, en un espai situat al costat de l’absis, dedicat a taller de maquetes a escala, elaboració de plànols i dibuixos, realització de dissenys, estudi d’escultures i realització de fotografies, entre altres coses. El 1911 projecta la façana de la Passió i el 1923 la solució definitiva de les naus i cobertes. Però les obres avancen lentament, i sobre això Gaudí diu: “No cal lamentar que jo no pugui acabar el temple. Jo em faré vell, però d’altres vindran darrere meu. El que cal conservar sempre és l’esperit de l’obra, però la seva vida ha de dependre de les generacions que se la transmeten i amb les quals viu i s’encarna”. El 30 de novembre de 1925 s’acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a sant Bernabé, de 100 metres d’alçada. Aquest és l’únic que Gaudí veu construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a causa d’un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui descansen les seves restes. Durant tots aquells anys, per poder executar el projecte, havia col·laborat amb Gaudí un nombrós grup d’arquitectes, dibuixants, escultors i modelistes. Entre els arquitectes destaquen Francesc Berenguer, Joan Rubió, Domènec Sugrañes, Josep Maria Jujol, Josep Canaleta, Francesc de Paula Quintana Vidal, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Isidre Puig Boada, Lluís Bonet Garí, Francesc Folguera i Joan Bergós. Pel que fa als dibuixants, hi havia Ricard Opisso; i en relació amb l’escultura, Llorenç Matamala, Joan Flotats, Joan Matamala, Carles Mani i Pau Badia. Entre els constructors, cal destacar Agustí Massip Brassó; de la serralleria, se n’ocupava Oñós; dels elements ceràmics, l’empresa Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat; de la fusteria, Jaume Munné; i de la forja, els germans Badia.

EL RELLEU: 1927-1938

En morir Gaudí, assumeix la direcció de les obres el seu estret col·laborador Domènec Sugrañes, fins al 1938. Després ho fan Francesc de Paula Quintana Vidal, Isidre Puig Boada i Lluís Bonet Garí, col·laboradors de Gaudí, persones que van conèixer el mestre i que fins al 1983 van dirigir l’obra. Posteriorment van ser-ne directors Francesc de Paula Cardoner Blanch, Jordi Bonet Armengol i Jordi Faulí Oller, qui ocupa el càrrec actualment des del 2012. L’any 1930 s’acaben els campanars de la façana del Naixement i el 1933 queden finalitzats el portal de la fe i el xiprer central. El juliol de 1936, arran de l’aixecament militar i la Guerra Civil Espanyola, uns revolucionaris incendien la cripta, cremen les Escoles Provisionals de la Sagrada Família i destrueixen l’obrador. En aquells moments es perden els plànols, els dibuixos i les fotografies originals, i algunes de les maquetes de guix a escala queden fetes miques. Però cal destacar que, des de la intervenció de Gaudí el 1883, i malgrat aquells actes vandàlics, la construcció del temple no s’ha aturat i sempre ha respectat la voluntat i la idea original de l’arquitecte.

PRESENT: 1986-2013

Des de 1986, l’escultor Josep Maria Subirachs és l’encarregat de dur a terme l’obra escultòrica de la façana de la Passió, que ha anat executant segons el seu estil personal al llarg de vint anys. L’any 2000 es construeixen les voltes de la nau central i les del creuer, i al mateix temps s’inicien els fonaments de la façana de la Glòria. Aquell any, amb motiu del canvi de mil·lenni, se celebra una missa a l’interior del temple que permet apreciar la grandiositat de l’obra. El 2001 es completa el finestral central de la façana de la Passió i s’hi col·loca un vitrall dedicat a la Resurrecció, obra de Joan Vila-Grau. També s’acaben les quatre columnes del centre del creuer. La figura i l’obra de Gaudí són especialment recordades el 2002, quan l’Ajuntament de Barcelona impulsa l’Any Internacional Gaudí amb motiu del 150è aniversari del seu naixement. El Temple Expiatori de la Sagrada Família hi participa amb diferents activitats, com la restauració, el trasllat i l’obertura de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família com a nou espai expositiu, i la celebració de la “Nit de llum i foc”, un espectacle que té lloc l’1 de juny i que, mitjançant una il·luminació especial i uns impressionants focs artificials, es converteix en el punt culminant de la commemoració. Al llarg del 2002, l’escultor Josep Maria Subirachs realitza el projecte del mur dels patriarques i els profetes que Gaudí situa al porxo de la façana.

Temple de La Sagrada Familia

Rutas relacionadas

Slow trips

Licencia oficial

Guías nativos

Contacta con nosotros

¿Listo para tu próxima experiencia en Girona?