Vil·la Romana dels Ametllers

De l'època romana, a més d'altres vil·les de menor importància, ens ha quedat la Vil·la Romana dels Ametllers, situada a l'Av. del Pelegrí, 5 – 13.

Descoberta l'any 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (s. I a.C. – s. VI d.C.) és una de les vil·les més importants de l'antiga província de Tàrraco. Dedicada especialment al cultiu de la vinya i a l'exportació de vi de gran consum, és un exemple clàssic d'explotació agrícola dins l'àmbit mediterrani romà.

Des del punt de vista arquitectònic consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

La pars urbana o zona noble del conjunt, situada al nivell superior, confirma la magnitud d'aquesta vil·la, especialment durant el s. II d.C. Elements com el magnífic conjunt termal, els mosaics, els estucs, el rar menjador d'hivern, el ninfeu (font), o la piscina amb el seu imponent conjunt escultòric de marbre de Carrara, que es conserva al Museu Municipal, posen de manifest l'excepcionalitat d'aquesta construcció.

La pars fructuària, situada al nivell inferior, era la zona industrial. Allà s'hi trobaven els magatzems i les sales de processament dels productes agrícoles, on s'elaboraven el vi, l'oli, les salmorres i també s'hi guardaven els cereals.

Els estils d'os i d'ivori, la ceràmica, les monedes o les fíbules que s'exposen al Museu Municipal són un testimoni fidedigne de la vida quotidiana en aquest lloc.

La Vila Vella

Declarada monument històrico-artístic nacional l'any 1931, la vila emmurallada de la Vila Vella és l'emblema del municipi. Actualment és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construïda a principis del s. XIII, amb murs almenats, conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original. El llenç de mur distribueix quatre torreons i tres torres cilíndriques rematades per matacans. Les torres més conegudes són la torre d'en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l'entrada del pati d'armes, que deu el seu nom a què era l'únic lloc on es va situar un rellotge públic; i la torre de es Codolar, també coneguda com la torre de l'Homenatge, que presideix la platja de es Codolar.

Al punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut un castell, que consistia en una torre de vigilància i una estada de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que en el seu lloc es va edificar l'actual far.

L'interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets pavimentats amb còdols que, en el moment del seu màxim esplendor (s. XV - XVI), integrava unes vuitanta cases. A partir del s. XVI la població va començar a expandir-se fora de la muralla i es van aixecar les primeres edificacions al barri de sa Roqueta i al llarg del camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovelat que dóna accés a la Vila Vella a través del pati d'armes.

De l'interior de la Vila Vella cal esmentar especialment l'antiga església de Sant Vicenç, d'estil gòtic tardà. És d'una sola nau, amb capçalera poligonal de tres llenços, una sagristia i una capella lateral al costat oest i, a l'est, és probable que l'espai s'estengués mitjançant una filera de tres capelles. Actualment, només l'absis i la sagristia conserven la coberta. A la capçalera, la volta ogival es sosté per sis nervis que tenen el seu punt de trobada a la clau de volta decorada amb la imatge de Sant Vicenç.

La Torre de Can Magí o Torre dels Moros

Aquesta torre és un fidel testimoni de les torres de vigilància que Felip II va manar edificar al s. XVI al llarg de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, amb la finalitat de protegir la població de les incursions i les ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica. Aquestes torres, situades totes molt a prop de la costa i en llocs estratègics, es comunicaven entre elles mitjançant senyals de fum durant el dia i senyals de llum durant la nit. En cas de perill d’atac berberisc, la guàrdia permanent que romania a la torre alertava la població perquè es pogués protegir a l’interior de les muralles. La torre dels Moros es comunicava amb la torre de la Polvora i amb l’agulla de Pola, i probablement també amb la torre del castell de la Vila Vella, que avui ja no existeix. Seguint el model clàssic, la torre dels Moros consta de dos pisos amb entarimat de fusta, espitlleres i barbacana.

Capella de la Verge del Socors

Edificada al s. XVI, expliquen que va ser un exvot del mariner Antoni Caixa en agraïment a la Mare de Déu del Socors, per haver-lo salvat d'un naufragi. La capella que contemplem actualment és el resultat d'una remodelació duta a terme al s. XVIII. Situada en allò que es coneixia com a Camp de la Creu, ja que allí es trobava originalment la creu de terme, i al costat del camí ral que anava cap a Girona i el camí que portava a Lloret, aviat es va convertir en un important centre religiós, a causa de la devoció que li professaven mariners i negociants.

Can Ganga o Can Leandro

Aquesta masia va ser una de les primeres que es va construir fora del recinte emmurallat com a conseqüència de l’augment de població que es va produir al s. XVI. Situada al barri de sa Roqueta, un barri típic de pescadors, és un digne exemple de masia fortificada, construïda així perquè en el moment de la seva edificació quedava aïllada davant del mar i podia ser presa fàcil dels pirates. L’edifici presenta un magnífic portal rodó, damunt del qual un matacà evidencia la protecció davant de possibles ràtzies dels pirates. Destaquen també les finestres gòtiques, bellament esculpides amb angelets. A l’interior es conserva, encara en perfectes condicions, una fresquera excavada en la roca viva.

Antic Mas Rabassa o Can Magí

Datat al s. XIV, es tracta d’un exemple clàssic de masia fortificada amb torre de vigilància quadrada, pisos i barbacana del s. XVI. També destaca la garita que es troba situada en un angle del primer pis, datada al segle XVII.

Església parroquial de Sant Vicenç

D’estil neoclàssic, l’església parroquial de Sant Vicenç es va començar a construir l’any 1755 perquè l’antiga, que estava situada dins del recinte emmurallat, s’havia quedat petita per acollir tots els feligresos. A més, al s. XVI la població de Tossa s’havia expandit fora del recinte emmurallat i la distància a l’església resultava incòmoda.
Tot i ser un edifici senzill, cal destacar el volum de la seva nau central. Decorada originalment amb retaules i imatges d’estil barroc popular, molts d’ells procedents del taller local de Cas Fuster, van ser tots cremats durant la Guerra Civil, excepte el de la Puríssima.
La policromia del seu interior ha estat recentment restaurada i l’església ha recuperat part de la seva bellesa i lluminositat.

Casa de Cultura (Antic Hospital de Sant Miquel)

L’antic Hospital de Sant Miquel va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la població Tomàs Vidal Rei, considerat precursor dels indians. Molt abans que el rei Carles III liberalitzés els ports espanyols l’any 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala. Quan va tornar a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per a la construcció d’un hospital de caritat.
L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat al voltant d’un claustre. En un dels laterals hi ha la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya. Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

El Santuari de Sant Grau

El santuari de Sant Grau es troba situat a uns 15 km de Tossa, al massís de Cadiretes. La història del santuari es basa en una llegenda popular segons la qual Sant Gerard d’Aurillac hi va viure al segle IX i l’any 1200, la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I el Conqueridor, va aconseguir obtenir unes relíquies del Sant, procedents d’Aurillac, que van ser rebudes al santuari amb gran solemnitat.

Casa Sans

Aquest és un edifici singular a causa del seu eclecticisme estètic. Va ser construït l’any 1906 per l’arquitecte Antoni de Falguera, per encàrrec del seu propietari Joan Sans. L’edifici té una façana marítima singular, amb gàrgoles modernistes que representen les quatre estacions, mosaics de ceràmica vidriada i forja molt similar a la que es troba a la Casa Vicens de Barcelona. Aquesta façana estava originalment decorada amb pintures de temàtica vegetal i amb dues figures femenines que no s’han conservat. A l’interior encara es conserva gran part del repertori decoratiu dissenyat per Antoni de Falguera. Els magnífics vitralls amb elements vegetals, juntament amb la xemeneia espectacular, són d’estil absolutament modernista. L’any 1930, la Casa Sans va passar a ser propietat de la família Vilallonga. Pertanyen a aquesta època l’escala de marbre i la font amb l’escultura de Diana caçadora, atribuïda a Frederic Marès.

Museu Municipal

Situat a l’antiga casa del batlle o governador, va ser inaugurat l’1 de setembre de 1935, convertint-se en el primer museu d’art contemporani de l’Estat Espanyol. Tossa havia estat un reclam artístic des de molt abans: a finals del s. XIX la bellesa del seu paisatge ja havia estat motiu d’inspiració per a moltes obres. Però va ser al s. XX, durant els cinc primers anys de la dècada dels trenta, que Tossa es va convertir en un veritable pol d’atracció d’artistes de totes les disciplines i procedències, transformant-se en un important nucli d’avantguarda. Sense oblidar artistes del país com Rafael Benet o Pere Créixams, que ja residien a Tossa, artistes de la talla de Marc Chagall, André Masson, Georges Kars, etc. s’hi van instal·lar i van treballar a la població, alguns fins que va esclatar la Guerra Civil, moment en què aquest període tan fructífer va quedar interromput. No obstant això, l’any 1935, abans d’arribar a aquest moment de la nostra història, un grup d’intel·lectuals sensibles a l’art van decidir fundar el Museu Municipal, amb la intenció que quedés constància del que s’estava creant en aquella època, així com també del llegat arqueològic procedent del jaciment dels Ametllers. Actualment, el museu custodia una bona part de les peces arqueològiques de la vila dels Ametllers i una important col·lecció d’art.

Tossa de Mar

Rutes relacionades

Tossa de Mar des de Girona ciutat

Slow trips

Llicència oficial

Guies nadius

Contacta amb nosaltres

A punt per a la teva propera experiència a Girona?